Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.
Life imitates art far more
than art imitates life.
Oscar Wilde
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.
En tota persona serena i raonable
s’amaga una segona persona aterrida per la mort.
Philip Roth
En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.
Doubts [can] be swept away only by deeds.
Winston Churchill, Their Finest Hour
La diversitat de les llengües no es basa en una diversitat de sons
i signes, sinó en una diversitat de formes d’entendre el món.
«Epígrafs» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3057> [consulta: 1 novembre 2024].