Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

• vent.
• ventil.

Amb la finalitat d’ajudar l’alumnat a comunicar-se de manera eficaç dins dels seus àmbits acadèmics, els serveis lingüístics de les universitats catalanes hem elaborat diverses guies per escriure en disciplines acadèmiques. Cada universitat publica aquestes guies en espais digitals propis i la Universitat de Barcelona les presentem en el portal Escriure a la universitat.

Aquest portal s’estructura en diferents apartats, segons la naturalesa i l’àmbit de la informació que contenen. L’apartat «Llenguatge d’especialitat» és comú a totes les disciplines i conté una col·lecció de vídeos breus que expliquen les característiques generals dels textos acadèmics, la terminologia, i les convencions i recursos a l’hora d’escriure.[…]

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha publicat el número 31 de la revista Terminàlia, dedicat a la transició climàtica i les seves repercussions en la terminologia des de diferents perspectives (dret, educació, sostenibilitat, ecologia, etc.).

En aquest número hi trobareu els continguts següents:

• A la secció «Entrevista», una conversa amb Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona i especialista en l’impacte del canvi climàtic sobre els riscos naturals d’origen meteorològic. És també autora del Diccionari de riscos naturals, consultable a l’UBTERM.