H₂O: dues lletres i una xifra que formen una de les fórmules químiques més conegudes —i una excusa perfecta per parlar de tipografia. Sembla senzill, però té el seu què.

• Els símbols dels elements químics s’escriuen sempre en rodona i amb majúscula inicial. Així, l’hidrogen és H i l’oxigen, O.
  
  
• El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol, i sense cap espai. El 2 s’aferra a la H buscant parella amb desesper.
  
  
• Totes les peces van lligades, sense espais entre caràcters: H₂O —compacte, sense buits.

L’aigua és vida. «Lo riu», també. Els articles, quan parlem de noms de rius, poden desbordar. En català, porten article i la majoria són masculins (l’Ebre, el Llobregat, el Segre), perquè s’hi sobreentén el mot riu.

Però alguns rius catalans —gairebé tots acabats en a àtona— són femenins: la Muga, la Garona, la Noguera. El gènere vindria d’un mot femení implícit, com ara aigua o ribera, que s’escola discret sota la superfície.

I ara ve el gir interessant: amb el genèric, el masculí perd l’article (el riu Fluvià), però el femení el conserva (el riu la Garona). Això sí, dir la Garona, a seques, flueix millor i preserva el femení.