Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

• vent.
• ventil.

El pas del recuit a la recuita és el pas de la gastronomia a l’enginyeria, especialment a la ciència dels materials. La ciència dels materials estudia les propietats i aplicacions dels materials, combinant coneixements de física, química i enginyeria per entendre com la composició i l’estructura dels materials influeixen en les seves característiques i comportament.

A la Universitat de Barcelona la ciència dels materials és objecte d’estudi en els graus que ofereix la Facultat de Química, especialment en el grau en Enginyeria Química i el grau en Enginyeria de Materials.[…]

L’estudi del llibre manuscrit es fonamenta, principalment, en dues disciplines: la codicologia, que s’encarrega de l’estudi arqueològic dels còdexs, i la paleografia, que s’encarrega de l’estudi de les escriptures i signes gràfics. Totes dues disciplines formen part de diversos graus, màsters i postgraus de la Universitat de Barcelona, que aborden l’estudi del llibre manuscrit des de diferents àmbits: història, filologia, història de l’art, biblioteconomia, etc.

El Diccionari del llibre manuscrit, de M. Josepa Arnall, conté 1.630 fitxes terminològiques especialment rellevants des del punt de vista de la codicologia i la paleografia.[…]