Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

• vent.
• ventil.

Durant aquest mes de novembre la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana ofereix tres sessions formatives gratuïtes adreçades als professionals del dret amb l’objectiu de fomentar el català com a eina de treball. A les sessions s’explicarà el marc legal que empara l’ús del català davant l’Administració de justícia, es donaran a conèixer els recursos de què disposem per exercir en català i s’abordaran qüestions lingüístiques que solen generar dubtes en els escrits jurídics. Més informació sobre el contingut de les sessions i terminis d’inscripció, al web del CICAC.[…]

Els Serveis Lingüístics han publicat al portal UBTERM el recull Terminologia signada en LSC, que conté les equivalències en llengua de signes catalana (LSC) d’una seixantena de termes de l’àmbit de les matemàtiques. Es tracta dels primers termes estudiats i aprovats per un grup d’experts en LSC constituït amb l’objectiu de proporcionar formes signades —conceptualment motivades i lingüísticament ben formades— per a nocions especialitzades que fins ara no disposaven d’una forma signada fixada o adequada.

Aquest recurs s’adreça a tota la comunitat signant catalana —especialment als estudiants universitaris sords signants i als seus intèrprets— i vol oferir una terminologia signada de qualitat, accessible per a tothom, que eviti haver de recórrer a la dactilologia (representació de lletres amb les mans) o a la creació improvisada i efímera de signes entre estudiant i intèrpret.[…]