- Majúscula inicial absoluta del títol de les normes (només la primera paraula): Codi ètic, Llei d’universitats de Catalunya, Reial decret sobre departaments universitaris
- Minúscula de les parts en què es divideix la norma: l’apartat c de l’article 5, la secció 1 del capítol II del llibre I, la disposició addicional tercera
Els destacats
Per mantenir les majúscules en la seva justa mesura, hi ha dues indicacions generals bàsiques:
Cada Nadal ens assalten els mateixos dubtes lingüístics i, com si fos una tradició més, l’article torna a escena i se’ns planteja la mateixa pregunta: per Nadal o pel Nadal?
L’article, tossut, vol fer-se un lloc, però només li toca sortir quan parlem d’un Nadal concret i, per tant, si ens cal determinar-lo: el Nadal del 2025 o el Nadal més solidari, aquí sí!; però per Nadal, matarem el gall (i l’article de passada), aquí de cap de les maneres!
Amb això, n’hi hauria d’haver prou per enterrar el debat per sempre, per bé que sabem que l’any vinent hi tornarem a ser, com passa amb el plural (els Nadals?), que és un altre embolic que cada temporada ens fa ballar el cap.
L’article, tossut, vol fer-se un lloc, però només li toca sortir quan parlem d’un Nadal concret i, per tant, si ens cal determinar-lo: el Nadal del 2025 o el Nadal més solidari, aquí sí!; però per Nadal, matarem el gall (i l’article de passada), aquí de cap de les maneres!
Amb això, n’hi hauria d’haver prou per enterrar el debat per sempre, per bé que sabem que l’any vinent hi tornarem a ser, com passa amb el plural (els Nadals?), que és un altre embolic que cada temporada ens fa ballar el cap.
La consulta
- (25/06/2025)
Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).
En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.
Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:
- vent.
- ventil.
Les abreviacions
Les guies ràpides
Les guies ràpides
Recomanacions per redactar textos igualitaris que permetin una visibilització equitativa entre homes i dones en la documentació institucional. Totes les estratègies i propostes es relacionen amb els tipus de documents més habituals. A més, posa un èmfasi especial en els límits d’aplicació de cadascun dels recursos descrits.
En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests aspectes formals tenen com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.
Guia breu, elaborada conjuntament pels serveis lingüístics de diverses universitats a partir dels errors més habituals, per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàndards de qualitat interuniversitària adreçada, especialment, a les persones que redacten pàgines web institucionals.
La terminologia
- (10/09/2025)
La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha publicat el número 31 de la revista Terminàlia, dedicat a la transició climàtica i les seves repercussions en la terminologia des de diferents perspectives (dret, educació, sostenibilitat, ecologia, etc.).
En aquest número hi trobareu els continguts següents:
- A la secció «Entrevista», una conversa amb Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona i especialista en l’impacte del canvi climàtic sobre els riscos naturals d’origen meteorològic. És també autora del Diccionari de riscos naturals, consultable a l’UBTERM.
- (24/11/2025)
El Consell de l’Advocacia Catalana, en col·laboració amb les universitats adherides al portal Compendium.cat, organitza la sessió informativa «El llenguatge jurídic en els recursos en línia actuals: del xat GPT al portal Compendium.cat».
La sessió servirà per repassar les característiques del llenguatge jurídic català i algunes de les qüestions lingüístiques més controvertides dels textos jurídics. S’abordaran els recursos lingüístics de què disposem per a la redacció jurídica i com hem d’interpretar la informació que ofereix el portal Compendium.cat. També s’examinarà què sap el ChatGPT sobre llenguatge jurídic, quines tasques fa bé i quines no tant.[…]
La nomenclatura
- (03/06/2025)Aquests dies la qüestió de l’oficialitat de les llengües a Europa inunda totes les portades. Perquè una llengua sigui oficial a la Unió Europea cal que el govern d’un estat membre ho sol·liciti i que aquesta sol·licitud sigui aprovada pel Consell de la UE per unanimitat. Això ha passat fins a set vegades i hi […]
El butlletí
- Aquest Nadal, compromís amb la llengua ✨
- De dret a la norma
- Del 575è aniversari al Configura.cat
- Divulga-ho bé!
- Noms de llengües i terminologia de la salut
- De prevenció oftalmològica, xifres i cursives
- Posem llum a la foscor...
- Heroïcitats lingüístiques per Sant Jordi
- Correcció i traducció de material docent
- Categories de professorat i beques de col·laboració
- Kit de supervivència per a estudiants
- Tal com raja! Is que se’ns escapen
- Marques registrades: de nom propi a nom comú
- De topònims i terminologia amb nom propi
- Premis, accessibilitat i nomenclatura acadèmica
L’apunt
- (17/12/2025)Softcatalà i Accent Obert han posat a disposició la caixa d’eines Galàxia, que té com a objectiu impulsar l’ús del català en el món tecnològic. Permet a desenvolupadors, creadors, institucions i usuaris de localitzar, utilitzar i compartir programari i aplicacions en la nostra llengua. En aquesta Galàxia tenen cabuda eines en català i que alhora compleixin uns criteris de qualitat, i d’accés gratuït (de manera total o parcial) i en línia, i es valora especialment que respectin la privadesa i que tinguin manteniment. […]
Les recomanacions
Guies d’iniciació a la redacció de les disciplines acadèmiques
Butlletí quinzenal de difusió de serveis i recursos d’assessorament lingüístic i terminologia
Recursos i consells per millorar la producció oral i escrita en llengua anglesa en general i, específicament, en un registre acadèmic
