Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).

En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.

Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

• vent.
• ventil.

L’anatomia patològica és una branca de la medicina que estudia les modificacions anatòmiques que es produeixen als òrgans i als teixits a conseqüència d’agents morbosos. Es tracta d’una de les matèries més rellevants dels plans d’estudis dels graus en Medicina, Odontologia o Podologia.

El Vocabulari d’anatomia patològica té com a objectiu difondre la forma correcta dels termes més freqüents d’aquest àmbit de coneixement en català, castellà i anglès. És fruit d’una iniciativa de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, i s’ha elaborat amb l’assessorament lingüístic i metodològic dels Serveis Lingüístics.[…]

En medicina, la semiologia és l’estudi dels signes i símptomes de les malalties. El seu objectiu és identificar, descriure i interpretar les manifestacions clíniques que presenta un pacient. Aquesta pràctica clínica comporta el domini d’una terminologia precisa, compartida per qualsevol altre especialista en la matèria. Així doncs, l’estudi de la semiologia i la seva terminologia és una part fonamental dels estudis de medicina i altres branques de les ciències de la salut.

El Vocabulari de semiologia té com a objectiu difondre la forma correcta dels termes més freqüents en la docència i també en la pràctica professional d’aquest àmbit de coneixement.[…]